dijous, 5 de març del 2009
Lionel Messi
Lionel Messi
Lionel Andrés Messi (Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987) és un futbolista argentí que juga pel FC Barcelona i la selecció nacional d'Argentina. Es va formar a les categories infantils del Barça. Va debutar amb primer equip en un partit oficial a la temporada 2004-2005 i va començar a destacar la temporada següent. Molts mitjans de comunicació l'han qualificat de successor de Diego Armando Maradona, i ell mateix l'ha designat successor seu.
Carrera
Quan tenia poc més de cinc anys, Messi va començar a jugar a futbol pel Grandoli. El 1995, Messi va canviar d'equip als Newell's Old Boys. Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficiència de l'hormona del creixement. El River Plate va mostrar interès en el progrés de Messi, però no tenia prou diners per pagar el tractament de la malaltia que costava 1500 dòlars al mes. Carles Rexach, el director esportiu del FC Barcelona, tenia coneixement del talent de Messi, i el va contractar després de veure'l jugar, i es comprometé a pagar el tractament si estava disposat a començar una nova vida a Catalunya. Messi va començar als equips juvenils del club.
L'estrena no oficial de Messi en el primer equip va ser el 16 de novembre del 2003 contra el FC Porto (quan tenia 16 anys i 145 dies). En menys d'un any va fer el seu debut oficial contra l'Espanyol el 16 d'octubre del 2004 (quan tenia 17 anys i 144 dies), la qual cosa en fa el tercer jugador més jove en jugar al FC Barcelona. Va fer el seu primer gol en un partit de Lliga l'1 de maig del 2005 en un partit contra l'Albacete Balompié, esdevenint el jugador més jove a fer-ho a 17 anys, 10 mesos i 7 dies fins que Bojan Krkić va trencar el seu rècord quan va fer una diana després d'una assistència de Messi.
Temporada 2005-2006
El 16 de setembre, per segon cop en tres mesos, el Barça va anunciar una millora del contracte de Messi − aquest cop cobrava com un jugador del primer equip i s'ampliava el contracte fins el juny del 2014. Messi va obtenir la nacionalitat espanyola el 25 de setembre i finalment va poder debutar a
Messi va fer sis gols en 17 partits de lliga, i va fer un gol en sis partits a
L'1 de febrer de 2009, en la 21a jornada de lliga, Messi fa entrar el gol 5000 en lliga del Futbol Club Barcelona, en el partit disputat contra el Racing de Santander a l'estadi del Sardinero. El partit finalitzà a el resultat d'
Carrera internacional
El juny del 2004, va jugar per primer cop amb la selecció argentina, en un partit amistós del sub-20 contra la selecció de futbol del Paraguai. El 2005 va formar part de l'equip que va guanyar
El 4 d'agost del 2005, José Pekerman va convocar Messi al primer equip de la selecció nacional d'Argentina. Va fer el seu debut el 17 d'agost contra la selecció d'Hongria, en un partit malaurat. Va entrar a jugar el minut 63 i, al cap de 30 segons, fou expulsat perquè l'àrbitre, Markus Merk, va veure que havia donat un cop de colze al defensa Vilmos Vanczák, que l'estava agafant de la samarreta. L'àrbitre es va mostrar inflexible. Maradona va dir que la decisió estava premeditada. Llavors Messi va iniciar el seu primer partit internacional en la derrota d'Argentina contra la selecció del Paraguai per 0-
divendres, 27 de febrer del 2009
Actualment és considerat un dels millors porters de la història del futbol, ha guanyat tres cops el premi al "Porter de l'any" de la IFFHS.
Característiques tècniques:
Porter amb grans reflexos, posició sempre perfecte i gran carisma. Qualitats atlètiques òptimes, rendiment constant i elevat. Exceptuant el 2005, any on va tenir poca activitat per culpa d'un infortuni, ha estat el millor porte des del 2003 fins avui.
La UEFA el va premiar amb el títol del millor porter de la temporada 2002/2003 de la Lliga de Campions, mentre que la FIFA el va premiar amb el títol de millor porter del Mundial de 2006, i també el 2006 va quedar segon a la classificació de la Pilota d'Or.
Actualment és considerat el millor porter en activitat.
CARRERA
Els inicis i el Parma
Neix en una família d'esportistes: la mare Maria Stella Marocco va ser campiona de llançament de pes i de disc, el pare Adriano Buffon va ser campió de llançament de pes i les germanes Guendalina i Veronica són jugadores de vòlei. És familiar de Lorenzo Buffon, porter del Milan, de l'Inter, de la Fiorentina i de la selecció italiana.
Aficionat des de petit del Genoa, comença a jugar a la escola de futbol Canaletto, un club de futbol escolar de La Spezia, i més tard es canvia al Perticata, un altre club escolar de Carrara. A tots dos equips, jugava com a davanter pel seu físic dur. Als 12 anys se'n va al Bonascola i als 13, pasa al Parma. Als 14 anys, es veu obligat a jugar a la porteria perche els dos porters de l'equip han caigut lesionats. Es converteix en porter titular només dues setmanes després. Debuta a la Serie A el 19 de novembre de 1995, amb només 17 anys, al partit Parma-Milan, i a UEFA contra el Vitória Guimarães (2-0 a favor dels portuguesos) el 24 de setembre de l'any següent.
A la temporada següent (1996/1997) és converteix en el titular indiscutible de l'equip, amb el qual aconsgueix 27 presències, i l'any següent debut amb la selecció nacional. Durant aquest temps al Parma aconsegueix el títol de Campió d'Europa Sub-21, una Copa de la UEFA i una Coppa Italia.
La Juventus
Va fitxar per la Juventus per la temporada 2001/2002 per la xifra rècord de 105 bilions de lires, essent sempre el jugador més pagat de la història de la Juve.
Els inicis no són fàcils: els errors contra el Chievo i la Roma escandalitzen les crítiques, pero Buffon aconsegueix continuar i fer una bona temporada, coronada amb la victòria del seu primer Scudetto amb un emocionant avançament a l'Inter a l'última jornada. Després de no haver pogut estar a la Eurocopa del 2000 per un infortuni, participa com al titular al Mundial de 2002: para un penal al coreà Ahn, pero la aventura dels azzurri acaba malament.
La temporada 2002/2003 fa una grandíssima temporada, on es considerat el millor porter del Món. Amb les seves extraordinàries parades es converteix en un pilar per la Juve, que guanya la Supercoppa Italia i un altre Scudetto. Però perd la Lliga de Campions a la finalissima tutta italiana contra el Milan: després d'haver aturat el penal a Figo a la emocionant semifinal contra el Madrid, la final de Manchester contra el Milan es decideix als penals i Buffon para els xuts de Seedorf i Kaladze, però el seu col·lega Dida ho fa millor i dona la copa als rossoneri (2-3). Sempre li falta aconseguir un triomf internacional amb la Juventus. Aquell any rep el premi de millor jugador de la Lliga de Campions.
Durant la temporada 2003/2004 guanya una altra Supercopa italiana, però la temporada no somriu ni a Buffon ni a els bianconeri, que s'elimina fàcilment de la Champions i acaba tercera en lliga, mentre Buffon encaixa més de 50 gols en totes les competicions a les que va participar amb la "Vecchia Signora". Al final de temporada, juga la Eurocopa 2004 amb Itàlia, però la selecció va tornar a fer un mal paper eliminant-se a la lligueta.
A la temporada 2004/2005, sota les ordres de Capello, Buffon fa una gran temporada, tacada únicament per un clamorós error a Bergamo contra l'Atalanta, que no va costar la lliga als bianconeri, Buffon va guanyar el seu tercer Scudetto, en un apassionant duel final contra el Milan. A la Lliga de Campions s'eliminen als quarts de final contra el Liverpool, per culpa d'un gol preciós de Luís García (en aquella mateixa edició van ser decisives dues parades a la victoria a Munic contra el Bayern).
El 14 d'agost de 2005, Buffon es fa una luxació a la esquena després d'un cop amb Kaká durant l'amistós Milan-Juventus (Trofeu Berlusconi). El van haver d'operar i això va portar la conseqüència d'estar 3 mesos de baixa, durant els quals va ser substituït per Abbiati, ex porter del Milan.
Buffon torna a la porteria de la Juventus a finals de novembre, a la Coppa Italia contra la Fiorentina, però no acaba de convèncer i Capello decideix tenir-lo a la banqueta per a que es recuperi millor. Torna definitivament com a titular a gener de 2006, sempre a Coppa Italia, al partit de tornada contra els viola. Tot i no fer una de les seves temporades més brillants (com les anteriors) guanya el seu tercer Scudetto amb la Juve (més tard declarat invàlid).
Després dels incidents de Calciopoli, que van fer baixar la Juventus a Serie B, el porter bianconero, tot i rebre ofertes de Inter i Milan, decideix quedar-se a l'equip torinès. Durant la temporada a la categoria inferior, troba algunes dificultats, deixant a vegades intervencions magnífiques com a Torí contra el Bologna i altres intervencions que a vegades van salvar a la Juve combinades amb d'altres no tan bones. A l'acabar la temporada aconsegueixen tornar a pujar a Serie A, renova el contracte fins el 2012. Abans del partit contra el Genoa va ser escollit el Millor Porter del Món per quart cop.
Selecció
Va debutar a la Selecció amb 19 anys, el 29 d'octubre del 1997 al partit Rússia-Itàlia (1-1), partit d'anada per la classificació del Mundial de 1998. Després del Mundial del 1998 (convocat com a tercer porter, després convertit en segon per la lesió de Peruzzi), es converteix en el porter titular de la squadra azzurra, però una lesió el va deixar fora de la Eurocopa 2000.
Duran el Mundial de 2006 va encaixar només dos gols, un en pròpia porta de Cristian Zaccardo, al minut 27 del partit contra Estats Units, i un altre a la final, un penal marcat per Zinédine Zidane, al minut 7. Fins aquell moment, Buffon havia mantingut la porteria italiana inviolada durant 458 minuts, apropant-se al rècord de Walter Zenga (518 minuts el 1990).
El 9 de juliol de 2006, a l'Estadi Olímpic de Berlín, aconsegueix amb la selecció italiana la seva primera Copa del Món de la FIFA. En aquesta ocasió va ser premiat amb el títol de Millor Porter de Mundial (Premi Yashin).
La brillant carrera, culminada amb la gran actuació al Mundial d'Alemanya, i els seus dots tècnics, el fan un dels millors porters del Món en activitat juntament amb Gianluca Pagliuca, Walter Zenga, Angelo Peruzzi i Dino Zoff.
dimarts, 24 de febrer del 2009
divendres, 20 de febrer del 2009
Actualitat esportiva Internacional
La temporada passada només va marcar dos gols; en aquesta, duu 15. El secret? Ara juga en la seva posició. Gignac juga al Toulouse i ha explotat quan ningu s'ho esperava. Aquesta explosia a estat condicionada per 2 coses: La marxa de Elmander al Bolton i el canvi d'entrenador.
Maradona ja pot presumir de nét. El ex futbolista argentí Diego Armando Maradona es va convertir aquest dijous en avi al donar a llum la seva filla menor, Gianina, a un nen a Madrid, fruit de la seva relació amb el jugador de l'Atlètic de Madrid Sergio Agüero.
I ara os deixo amb un video de les millors parades de Buffon.
dimecres, 18 de febrer del 2009
Actualitat esportiva nacional
Altres equips: